Sento
l'olor forta del teu cos.
Inclinat
sobre l'espatlla a l'aire.
Se
que de reüll em vigiles.
Com
jo vigilo el tremolor dels llavis.
Palpita
el pit amb batzegades
de
cor batent.
Entra
l'aire per les narius
com
si s'acabés en aquells moments.
Sonen
els mots indiferents.
Noto
tens la resta del cos.
Em
pregunto, silent,
perquè
et deliràs primer?
Per
la carícia baixant de l'espatlla.
Pel
bes, molsut dels nostres llavis.
Allargues
la conversa trivial.
Esperes
un pas que no donaré.
Deixes
que la ma et premi per uns instants.
Et
relaxes, em saps, desitjós.
Delirós.
M'ofereixes
un ball.
I
em descrius que portaràs.
M'imagino,
els braços al teu voltant.
El
cos, pegat al meu.
De
nou, l'olor, com un cadenat.
Em
lliga.
M'allibera.
La
música, clava el seu so com una daga.
Pirata
d'amors furtius.
Ferit
per la promesa del teu cos.
Per
un goig encara mai gaudit.
Giragonses.
Escalfor
per omplir el cor, el cos.
Ja
res tornarà a ser.
Com
abans.
Com
mai, hagués deixat de ser.
Em
pregunto, silent,
perquè
et deliràs primer?
Per
la carícia baixant de l'espatlla.
Pel
bes, molsut dels nostres llavis.
Un
moment eternament repetit.
Un
embriac que no s'acaba.
Un
adéu que no arriba.
Un
so que ja no hi és.
Danso
encara.
Ets
un bressol que no para de moure's.
Un
petó. Un altre.
Una
carícia.
Que
no para.
Escomet
silent una voràgine.
Que
ja no és meva.
Que
ja no és seva.
El
món s'escapa.
Jo
fujo amb ell.
Presoner,
etern, d'aquest moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada