Tornàvem de festa,
estaves desil·lusionada.
No havies pogut conquerir el foraster
amb qui volies gaudir.
En arribar a casa meva,
vas plorar.
Jo et volia consolar.
T’abraçava i et deia
pausades paraules a cau d’orella.
Poc a poc deixares de sanglotar.
Els llavis anaven picotejant les galtes
per tranquil·litzar-te.
Després es trobaren amb els teus.
Dolçament.
Es repetien entre ells el mateix camí.
Sense adonar-nos les mans cobraren vida
i buscaren les parts del cos de l’altre.
La brusa es descordà.
Els pantalons baixaren.
Els seients van anar enrere.
Acotares el cap
i t’omplires la boca de joia,
que em vas fer arribar a mi.
La roba que quedava marxà
a la part posterior i vingueres a mi,
sobre meu.
Vam fer del cotxe una pista de ball.
Nus, amb la roba a la mà,
entràrem a casa i la festa continuà
fins marxar cap a casa teva.
Tu vas voler repetir-ho dies més tard,
jo no vaig saber negar-me,
però tots dos sabíem que era mala idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada