El temps que passes estudiant,
t’ofereix noves coneixences i algunes desil·lusions.
Com estava en una residència, els treballs els havia
de fer en biblioteques, bars o si eren en grup,
podia fer-ho al pis d’algun dels companys o companyes.
En aquest cas, el vam separar per temàtiques i jo anava al pis
d’una companya i després de treballar,
alguna vegada em donava un entrepà de pernil dolç.
A la tercera o quarta vegada que hi vaig anar, ella encara no havia arribat,
i em va obrir una companya de pis. Mentrestant vaig decidir avançar feina,
però al cap d’una hora encara no havia dit res de res.
Vaig cridar a la companya per dir-li que marxava.
M’oferí un cafè que ella també estava encarcarada de tant estudiar.
Vam xerrar mentre ens preníem el cafè i jo anava veien
que es massejava el coll i feia moviments amb les espatlles.
Li vaig dir que a casa a la mare li feia jo una mena de massatges
quan estava esgota de les tasques de casa i em vaig oferir a fer-ne una mica.
Amb els lògics no cal, no pateixis, ja passarà, iniciàrem el estirà i arronsa,
però jo veia que pensava que li aniria bé.
Vaig talla la ridícula discussió i li vaig demanar
que s’assegués al revés a la cadira i que intentés relaxar-se.
Em va obeir i amb delicadesa però fermesa començà a prémer
la part alta de les espatlles al costa del coll,
amb moviments circulars i descendents, la sessió va durar una mitja hora més
i gairebé se m’adorm allí. Donaré per acabat el massatge.
Ella digué: Disculpa, he abusat de la teva bona voluntat,
però em sentia tant bé que ni me’n he adonat del temps que ha passat.
Disculpa’m un altre cop. No pateixis, a casa ho faig molt això
i estudiar tantes hores carrega molt.
Si vols quan torna a vindre per acabar el treball, t’ho poc tornar a fer!
No cal, no vull abusar! No pateixis ho faig de grat!
Li demanà que li digués a la companya que hi havia estat
i que li deixava el que havia fet per avançar, que ho mirés si tenia temps.
A l’endemà a la classe, es disculpà per no haver pogut venir,
li semblava be i havia retocar algun concepte meu.
Em comentà que la seva companya li havia dit lo del massatge,
i em preguntà si a ella li en faria alguna vegada, però normal, sense final feliç,
eh! Com m’agradava ella, vaig notar que la cara s’encenia i no vaig dir res.
Ella somrigué i se n’anà al seu lloc.
Vaig anar pel pis alguna vegada més i les bromes del massatge seguien,
però també en vaig fer algun altre a la mateixa noia,
que es veu en patia bastant de les dolències d’esquena.
Amb el bon temps, a la capital feia més calor i anàvem més frescos de roba
i més carregats d’exàmens i treballs i jo més pel pis,
més assidu i amb més confiança. Aquell dia tampoc hi era,
havia vingut el promès i tardaria en tornar, però m’havia deixat feina si volia fer-la.
Ja que hi era, avançaria. Al pis érem el dos del primer dia,
la resta de les membres de la colla del pis, estaven repartides en altres pisos
fent el que anava a fer jo al seu.
Al cop d’una hora i mitja, la companya va venir amb cada de compromís.
Et sap greu si et demano un altre cop que em facis un massatge,
al final t’hauré de pagar! I tant dona! Seu aquí i començo ara mateix!
No, tranquil! He pensat que m’estiraré damunt la taula d’estudiar de l’habitació
i així ho podràs fer millor i no et carregaràs tu! Vaig a netejar-la de paperot,
et crido i ja podràs venir. D’acord jo també aniré plegant los meus papers.
Quan vaig sentor que em cridava, li vaig preguntar quina habitació era,
i seguint les seves indicacions la vaig trobar de seguida, i com la vaig trobar!
He trobat alcohol camforat, suposo que t’anirà millor! La veu casí no em va sortir. Si!
Allí estava ella, estirada sobre la taula de treball amb una tovallola de bany per sobre,
sense res més de roba que jo veiés.
Pots començar quan vulguis! I Gràcies!
Em fregà les mans amb l’alcohol vaig llençar aire calent sobre les mans
perquè no notés fredor i vaig abaixar una mica la tovallola per començar,
baixa més no pateixis! La vaig creure, i començà el massatge.
La pell càlida, suau amb les marques del biquini d’haver anat a la platja,
m’anaven fent posar en situació i com més li feia el massatge,
més anava sentint l’erecció i tenir ganes de fer una altre tipus de massatge,
ara si amb final feliç. Però ara per ara només feia el normal.
Ja estava arribant al final de la sessió quan vaig notar que algo em tocava el penis.
T’agradaria que ara te’l faci jo el massatge?
Pues en veure’t així, no et negaré que m’han entrat ganes!
Em descorda el cinturó del pantaló mentre es girava cap a mi caient-li la tovallola
i mostrant el seu cos nu, perquè tampoc duia les calces.
Em caigueren els pantalons, em tragué la samarreta,
i va deixar els eslips al terra, amb una bona erecció de presentació.
S’agenollà a terra i comença a llepar-me el penis,
jo mentre tant començava a conèixer els seus pits,
notant que anava escalfant motors, el llevà i anàrem al llit, una mica just per tots dos,
però em col·locà sobre els llençols i ella a sobre meu amb un breu incís
de jocs de tocaments, però aviat es va posar en posició de ser penetrada
i dolçament va anar baixant fins que va arribar a fons,
a partir d’allí iniciarem un galop cada vegada més frenètic,
fins arribar el moment de fer marxa enrere per no buidar dins d’ella.
Vaig anar a netejar-me i en tornar, els seu dit índex em feia cercles en el meu mugró
mentre, la seva boca buscava la meva i amb l’altra mà sondejava l’estat anímic
de l’heroi de la cavalcada.
Mentre acabàvem de vestir-nos vam sentir que arribava la meva companya
i li preguntava si havia vingut i ella li va contestar
posant-me un dit als llavis que ja havia marxat.
La companya va dir que anava a dutxar-se que havia fet una suada
amb el promès al cotxe i que es volia treure la sensació de damunt.
L’amiga li va dir, que la suada l’havia de tenir amb mi i que es deixés de romanços.
Un esclat de riure, i una resposta que em va estranyar molt.
Potser si, que tens raó però no se, no se...
Vigila que algú se’t pot avançar i després te’n penediràs.
I dient això em tornà a besar, em fregà els pantalons fins notar
que em posava content, no vaig tardar gaire.
Queda’t aquí! I va sortir. En tornar em va dir És a la dutxa!
Tu sabràs si hi entres o te’n vas!
Me’n vaig anar. Cap al carrer, encara que les ganes
i el cap volien anar a l’altra direcció.
Tot i que també tenia parella, ho vam fer dues vegades més.
Fins que va acabar el curs, al següent ja havia acabat la carrera
i no va tornar al pis ni a la ciutat.
Jo encara espero que la meva companya em digués
que volia un massatge amb final feliç.
De fet encara ho espero ara, però alguna cosa em diu
que ja no està per romanços, tot i que jo encara espero.
Així si hauré de canviar de mètode.
El manubri escassament funciona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada