Un cafè me va canviar la vida

 

Un cafè me va canviar la vida.

Revetlla de sant Pere a Reus,

una colla en una taula, un peu que em puja camal amunt,

jo que miro la meva estimada, se que no es ella.

La música sona, la cançó crida jo des de darrera entro per les mànigues

i acarono els pits que somio besar.

Tu em deixes, com prometent després n’hi haurà més.

S’acaba la revetlla i tornem a Sevilla, tu ja m’entens.

Arribem al pis, per aclarir l’ambient,

m’ensenyes fotos de quan erets infant i més adolescent.

Somrius quan són de més gran, i em dius no!

Quan et demano una de record.

Estem sols. Et beso. Em tornes el bes.

T’embolcallo amb els braços i prem el teu cos tan a prop del meu

que noto el bategar del cor al costat del meu.

Començo la classe de geografia per les muntanyes posteriors.

Aquí no! Anem a l’habitació!

A fosques, només amb la llum  del fanal entrant pel finestral,

vaig separant les capes de tel que hi ha entre el teu cos i el meu,

tu ajudes amb la roba que duc. Deixo la boca lliscant pit avall,

i reconeixent el mugró rodó i petit, ensalivant al rebre la finor de la pell

que hi ha sota el mugró.

Descansa la mà entre el vell de les cames, rinxolat i abundós,

cerco l’entrada de la cova, on hi ha la humitat desitjada.

Mentre les boques es troben i juguen a fet i amagar, amaguen llengües

i pessiguen llavis entre les banques dents.

També la teva mà troba el que busca i s’hi agafa,

iniciant un lent ball que en cadència coincideix amb el del meu dit dins la cova.

Tremolen els cossos i busquen l’acomodo del llit.

Obro les cames i dus els que tens entre dits a la porta de la cova del plaer.

Em dius, Posa-la dins, obeeixo i entra sense soroll,

tret d’un petit crit que s’escapa de la teva gola, no s’atura i arriba al fons,

recula una mica i torna a entrar. Tu m’ajudes amb moviment de malucs.

Lliuro i descansem repetint el repàs de la geografia, vaig aprenent perfils,

muntanyes i vallades, pous i unió de penínsules al continent.

Et giro d’esquena i torno a entrar, apamant els pits

i girant el cap em busques per mossegar, però vols més el que et faig.

Aquest dura més i acabem ben suats.

Ens dutxem i un cop nets t’agafo el cap i te’l faig baixar,

arribes a l’alçada de la cintura i veus el que vull que comencis a tastar.

Te n’omples la boca, i comences a bellugar,

les mans t’ajuden la dansa a completar.

M’excites tant que no puc parar, i torno a buidar. Ara gola avall.

Glopeges, et neteges de nou,

i mentre tant les mans fan una guerra per veure qui conquereix més camp.

A la fi empatats amb l’esquena enrajolada,

sense declarar-te vençuda et vas obrin de cames,

esperant la darrera escomesa de l’altre combatent 

que arriba eufòric i cau en el parany amagat

deixant que el seu estàndard sigui enterrat dins la selva humida,

s’acaba amb la rendició exhaust de forces de l’oponent,

victoriosa i clement l’alces perdonant

i cobrint de petons el cos esgotat de l’amant festiu.

Eixuts tornem al llit, on res s’ha acabat.

Tornen carícies, tornen classes de geografia

i de matemàtiques, vallades, sinus i angles.

Sembla que em vols suspendre i repetir m’omple de joia.

Ens adormim. Sant Pere ens desperta amb sons de campanes.

Veure’t allí enganxada a mi amb el rellotge corrent,

em retorna les ganes de fer-te meva de nou.

Et lleves, sense dir res, et poses damunt meu

i m’excites un altre cop amb la boca,

millorant el que la nit abans havíem fet,

en veure que ja respon a l’estímul,

em fas penetrat i comences una gloriosa cavalcada que per poc

–m’hagués agradat- no et deixa prenyada.

Ha acabat. Sense treure’l de dins,

que vagi sortint tot sol, descanses els pits en el meu pit.

I em dius: vols repetir! I rius. Llevant-te del llit.

Et vesteixes i afegeixes Em fas l’esmorzar! O t’hauré de convidar?

T’he vist allunyar-te d’esquena, nua, com més vegades després,

m’he recorregut el teu cos pel a pel i he anat descobrint el canvi de pigmentació,

he recordat cada cop la tonalitat de la pell

i la suavitat del pits, t’he pessigat els mugrons amb els dits i amb les dents.

T’he besat i han estat besos robats i petons de regal que m’has donat.

Les mans han descobert els matolls amagats que obrien la cova de la felicitat.

Tot ho he fet. Tot menys el que aquella nit no va passar.

I tot per culpa d’un cafè que em vas donar!

Per això mai m’he cansat d’esperar,

però ara el motor està trencat i el pal s’ha cremat!

No ho he fet!

I tot per culpa d’un cafè que em vas donar!