Anàvem de noces,
la colla s’ampliava.
Havíem omplert de bromes
la casa dels que es cassaven.
Jo era l’encarregat
de tornar les claus a la núvia.
Va voler saber
com li havíem deixat la casa
a pesar de les meves protestes,
em vaig veure
com li havíem deixat.
Després del repàs inicial,
va riure una mica
i va fer esment
de les ocurrències,
tot i que no les va veure totes.
Enceta unes begudes
i ens posarem a parlar
de les altres noces
que ja havíem fet la colla.
De les festes abans
de la cerimònia
i si al seu promès
li vam portar a un local picant.
Al no voler respondre,
va intentar treure-m’ho
de totes totes.
Que ella també n’hagués volgut una,
però no li van fer.
Ja portàvem més de dos combinats
mentre parlàvem
i més el que havíem begut
mentre ho fèiem.
Ella també havia abusat
en el sopar familiar,
i un dit, va portar a un altre dit,
un floc de cabell apartat
a una lleu carícia,
un moviment descuidat a un petó.
La brusa mig oberta
a oberta del tot.
La llengua baixant pel seu coll,
la mà pujant per sota els pits.
Corretges deixant
de fer la seva tasca,
cremalleres obrin el setè cel.
La festa que volia
va començar sense adonar-nos-en,
però la vam gaudir.
La darrera nit abans de la cerimònia,
es va trencar la promesa
que s’havia fet.
Encara ho recordo,
descobrint el seu cos nu,
amb la imatge mental
del seu vestit de noces,
em va posar molt aquella situació,
i en cap moment
dels següents actes,
em va entrar el penediment
del que fèiem.
Van haver víctimes
d’aquella festa privada i intima,
uns quants globus,
la samarreta que duia,
una peca que els hi havien regalat
i no va poder arribar a la vida de casats,
i la promesa de no tornar-ho a fer mai més,
al menys fins tornar del viatge de noces.
Això últim ho vam complir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada