Ens havíem fet amics
i jo li feia repàs a les petites.
Després quan tornava l’home
de la feina entre rialles i bromes
en fèiem un entrepà
i jo després tornava a la pensió.
Faltaria un mes per marxar
del petit poble quan una nit l’home
li digué des del carrer
que tardaria en tornar que tenia feina.
Ella s’enfadà bastant,
i jo inconscient des de sota la finestra
li vaig anar pujant la mà
entre les cames.
Sort que ell ja havia marxat.
Es girà i amb cara enfurismada
em pensava que m’ompliria
de dits la cara.
Ho va fer,
però dolçament,
i segui deixant que la meva mà
arribés a la meta final.
Entrarem al mig del menjador,
per evitar... em va dir.
Ens vam besar,
anàrem al sofà i començàrem
a despullar-nos,
amb ella descobrí alguna cosa
que no sabia.
Aquella nit no vaig sopar,
no em va saber greu.
Ja havíem acabat
quan va tornar disculpant-se
i tot pesarós.
Ella el va perdonar.
Quan volia fer jocs,
davant de les filles
em deia si la podia ajudar
a plegar llençols.
Cosa que feia gustós,
fins que vaig marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada