Ens havíem fet amics

 

Ens havíem fet amics

i jo li feia repàs a les petites.

Després quan tornava l’home

de la feina entre rialles i bromes

en fèiem un entrepà

i jo després tornava a la pensió.

Faltaria un mes per marxar

del petit poble quan una nit l’home

li digué des del carrer

que tardaria en tornar que tenia feina.

Ella s’enfadà bastant,

i jo inconscient des de sota la finestra

li vaig anar pujant la mà

entre les cames.

Sort que ell ja havia marxat.

Es girà i amb cara enfurismada

em pensava que m’ompliria

de dits la cara.

Ho va fer,

però dolçament,

i segui deixant que la meva mà

arribés a la meta final.

Entrarem al mig del menjador,

per evitar... em va dir.

Ens vam besar,

anàrem al sofà i començàrem

a despullar-nos,

amb ella descobrí alguna cosa

que no sabia.

Aquella nit no vaig sopar,

no em va saber greu.

Ja havíem acabat

quan va tornar disculpant-se

i tot pesarós.

Ella el va perdonar.

Quan volia fer jocs,

davant de les filles

em deia si la podia ajudar

a plegar llençols.

Cosa que feia gustós,

fins que vaig marxar.