dilluns, 2 de març del 2015

Amb el cos nu cobert

 

Amb el cos nu cobert

d’aigua sures

mentre nedes sota la lluna,

sabent que els meus ulls

es van apropant

per acaronar la fresca pell

que m’ofereixes.

Submergeixes el cap

per trobar bussejant

el meu cos

que et busca,

deixes escapar

el darrer sospir

que et queda presoner

i enllaces els teus llavis

amb els meus

per rebre el confort

de l’aire que precises.

Lentament ens reconeixem

per tenir-nos

l’un dins de l’altre

i fer del plaer un motiu

més de alternança.

Avança la nit

i els núvols

van venint i marxant

després de contemplar

l’espectacle

que la nostra estima ofereix.

Ens assequem a l’aire

de la matinada

després de complir

un altre somni amb tu,

de deixar

les nostres pells al tacte,

de recordar-te

una vegada més

els sentiments

que t’he dit aquesta nit.

A la primera hora de l’albada,

vestit marxo de ta casa,

poc abans de despertar

el teu marit.