dimarts, 3 de març del 2015

Pugen els dits pel fumerals

 

Pugen els dits pel fumerals

càlids de les teves cames.

Et gires per inquirir

el meu moviment

i en fer-ho deixes

d’amagar a l’escot

la meravella dels teus pits

deslliurats dels sostenidors.

M’alegres,

segueixo amb la meva petició,

busquen l’entrecuix

on s’ajunten els pilars del plaer.

Descordo lentament

els botons de la bata,

per mostrar el tresor

del teu cos

a l’abast del meu desig

que ara també enceta el teu.

Descanses els llavis

sobre els meus

i cerca la llengua entrades

que ja coneix,

descendeix cercant humanitats

que creixen amb impulsos coneguts

omplint-la fins la gola.

Sobre el sofà on anaves a netejar

comencem la galopada

que deixa lliure els vol dels pits,

amb els malucs ferm entre les mans,

seguim rítmicament

en un exercici de coreografia eqüestre

que a la fi esgota els meus recursos.

Em deixes reposar,

i amb un senyal em recordes

que res s’ha acabat,

en avançar la tasca de neteja,

retornaràs per a domar l’animal

que jeu sota els teus peus.