dijous, 5 de març del 2015

Tornàvem de festa

 

Tornàvem de festa,

estaves desil·lusionada.

No havies pogut conquerir el foraster

amb qui volies gaudir.

En arribar a casa meva,

vas plorar.

Jo et volia consolar.

T’abraçava i et deia

pausades paraules a cau d’orella.

Poc a poc deixares de sanglotar.

Els llavis anaven picotejant les galtes

per tranquil·litzar-te.

Després es trobaren amb els teus.

Dolçament.

Es repetien entre ells el mateix camí.

Sense adonar-nos les mans cobraren vida

i buscaren les parts del cos de l’altre.

La brusa es descordà.

Els pantalons baixaren.

Els seients van anar enrere.

Acotares el cap

i t’omplires la boca de joia,

que em vas fer arribar a mi.

La roba que quedava marxà

a la part posterior i vingueres a mi,

sobre meu.

Vam fer del cotxe una pista de ball.

Nus, amb la roba a la mà,

entràrem a casa i la festa continuà

fins marxar cap a casa teva.

Tu vas voler repetir-ho dies més tard,

jo no vaig saber negar-me,

però tots dos sabíem que era mala idea.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada