Queda el plat
gairebé net,
Amb les darreres
restes del menjar,
i la copa escalfa
el cul de cervesa
que manca per veure.
Entren turistes
amb maletes i barrets,
pells vermelles
color barbacoa
amb blanca ombra
d'unes ulleres de sol.
Llenguatges forans
demanen viandes
i escampen salutacions.
Un mon petit
en una petita habitació,
per unes hores
el meu mon sencer,
amb l'excepció
d'un amor
que encara
no ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada