El ball s'acaba.
Dempeus escoltant
els darrers sons
de la música sonant,
van pujant els braços
per entre les mànigues
obertes,
poc a poc acaronen
i s'acoblen sobre el sinus
del teus pits sense sostenidor.
Respon al tacte
el mugró erecte
i el cos es deixa fer.
S'apropa al meu
i com si d'un ball es tractes
es freguen
les dues antagòniques parts.
El clatell incita al bes
i mentre el cos segueix
buscant resposta
al frec a frec,
descansa el cap
esperant el bes,
es gira,
i si abans era el clatell,
ara descarada
és la cara
qui busca dels llavis
el contacte.
Aprofita el moment,
i rep un breu, després.
ja no està sol el mugró
aixecat la cara al vent.
Però el joc serà després.
Mentre, quiets,
veuen marxar la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada