Com un pidolaire
assegut al portal
allargant la mà
per rebre l'almoina
del teu cor,
del teu cos,
de la teva pell,
de la boca
de llavis florits.
Com un pidolaire
espero el regal
que m'allarguis
quan passes
pel meu costat
i veus en el meu mirar
el que demano.
Són les galtes
que tants cops he acaronat,
són tons pits encabits
als meus palmells,
són les teves mans
carícies en el meu cos,
són les parpelles papallonejant
només un instant
i fer-me arribar
la brisa dels teus ulls.
Tots els meus somnis,
fet un breu moment realitat,
i voler creure
que el cor és pot guarir
només amb això.
però torna la nit
i el cor es desperta sol,
neguitós i gèlid,
com mai ho havia estat.
quan em parles d'amor,
s'escalfa el poc que queda
i es desgrana al llarg
del dia fins arribar
de nou el suplici
dels somnis de la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada