Amb cada ullada del sol

Amb cada ullada del sol,

se’m mor un mot,

que escric en un full de color

abans que s’hagi fos.

Cerco en el calaix del cap,

en racons foscos

qualsevol mot que no trobo,

vesteixo amb roba de records

els sons que no faig servir,

esperant que la llum

em torni aquelles paraules

que vaig emprar

per dir-te

que et començava

a estimar,

i fer de cada dia,

una joia plena,

i vestit amb paraula vella,

de nou poder-ho ,

amb tu, compartir.

Amb cada ullada del sol,

hi ha més gris i més fosc,

amb cada ullada del sol,

queda més espai per als records,

que poc a poc es van desant

i ara no se on són.

Amb cada ullada del sol...

Jo també volia recordar,

i tant sols em ve el regust salat,

d’un plugim galtes avall.