Un pont amb dos peus.
Un amor amb dos silencis.
Una veritat, una fugida.
De vegades endavant,
de vegades s’atura.
Un pont amb dos peus.
Un arc que els uneix.
Un espai per a cadascú
que hi vol passar.
Al final,
molls de temps i dubtes,
de paraules no dites
que de vegades
no són silencis.
Passar pel mig,
caminar entre les pedres,
mirar endavant
i esperar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada