Navega l’aigua
sota el pont vell,
i la mirada sura
entre el riu i el cel.
Les pedres clares,
esperen veure’ns
més a prop,
escoltant les veus
xerrant en arribar.
Els núvols dubten
entre el ruixat
o el gotim,
tot es clar,
amb el permís
del sol present.
Mentrestant
com qui no fa res,
seguim passejant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada