en el seu silent moviment.
Ple de nit de silencis
i vertígens absents,
d’una soledat bordada
dins la plenitud dels altres.
Cau llavors fosca la temor
i poc a poc te’n vas amagant
en els darrers racons de la memòria
ja només ens queda rellegir
els versos que plegats vam escriure
un a un,
mot a mot.
http://desdeminoray.blogspot.com.es/2012/03/donde-se-teje-el-olvido.html
1 comentari:
i mentre rodola
el veig allunyar-se
un món que s'envà
lluny del meu caminar...
Publica un comentari a l'entrada