Un dia d’abril
solejat festiu,
el sol encara
aguanta
ferm al cel.
La tarda
càlida
dóna per recordar
i el pensament
vola envers teu.
Voldria creure
que no han estat
les darreres
carícies,
els últims petons.
La senyal d’un adéu
anunciat,
d’una crònica sabuda,
d’uns ulls plorosos
amagats
entre la boira pretèrita.
El record sempre
em torna a tu,
i l’esperança
segueix enganxada
a la teva ombra
Voldria ser el drac
d’un conte de roses i llibres,
sense espases ni llances.
Mot de versos.
Flor sense espina.
Llibre prim de poesia.
Voldria ser llavis
per recitar paraules al vent
i les enviés al món sencer.
Voldria ser
tantes coses petites,
que poguessin moure el món.
Miro el mirall
de la finestra que tinc
i veig a fora
allò que voldria dins.
Ploro, és vidre.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/04/estrafent-la-veu.html
Tanca la nit el silenci
i s’escapa lànguidament
el so escales avall.
Un pas sona
junt a un altre
i un reguitzell més
van sonant,
a cada moviment
sembla tenir pressa
pel ràpid tarannà
de les passes,
i potser també pel neguit
dibuixat al rostre.
S’escapa d’un ahir
que no vol recordar
d’un amor fugit
que ara cerca
amb la velocitat
del temps perdut.
Dubta entre seguir buscant
o esperar assegut
en qualsevol
barra de bar
amb un got a la mà
mig buit,
d’un líquid fort
que li crema la gola
com l’amor
li crema el cor.
Deslligaré el versos
perquè siguin vius
i m’ensenyin els mots
que mai vaig filar
ni tant sols somiar.
Sembraré els somnis
amb les màgiques lletres
que ja he escrit,
o dibuixat,
o pensat
o callat
per no poder-te les dir.
Que fàcil escriure eternitat
i que difícil pensar en ella
i voler restar-hi per sempre,
que valenta.
Mirar als ulls,
fixa la nineta,
amb la nineta
del meu cor
i veure
com creix la seva lluentor,
i potser una mica
és per a mi,
i potser
me la vol donar.
No em deixis,
que jo no puc quedar-me
eternament
a l’eternitat.
La meva humanitat
em condemna a vagar
fins la fi del camí,
anhelant de tornar a viure
els records d’aquells petons,
dels sospirs
en cloure la besada,
del temps trencat
que ja ha fugit.
I mentre el cos se’m desfà
com una imatge de sorra
al vent del passat,
plora pel futur que mai tindré.
https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/04/fragilitat.html
La consciència de les mancances
és la llavor del dolor creixent.
La vida és lineal,
amb revolts,
pujades i baixades,
però costa entendre,
que la vida sigui una moneda
amb cara i creu.
Temor té la pluja
de despertar-te,
Per això plou callada,
com una cortina
en un dia sense vent,
de gotes petites
i lleugeres.
Sembla que en lloc
de caure l’aigua,
només en tinguéssim l
a idea que pot ploure.
Gairebé no et mullaries
si sortissis pel portal de casa,
és una pluja amiga
que no vol molestar.
Com si deixés cada gota
amb la cura
que una mare deixa
l’infantó al bressol
a fer la migdiada.
Com m’agradaria
que la teva mirada tingués
la mateixa tendresa
cada vegada
que ens mirem
de matinada.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2022/04/dia-de-pluja-vilopriu.html
