Pinten els ocells

 

En resposta a

 

Miras el alba.

El día es tu tiempo.

Oye el gorjeo.

 

Fackel

 

 

 

 

Pinten els ocells

un rellotge que es mou,

dotze, tres , quatre.

 

https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/07/ades-i-ara-ara-i-ades.html 

Aigües del meu riu

 

En resposta a

 

Mirant des del riu

recordo bé les aigües.

Miratges presents.

 

sa lluna

 

 

 

Aigües del meu riu

que baixen amb els somnis

vells d’un ahir nou.

Amb els animals

 

En resposta

 

Veo al animal

que dentro se desboca.

Hablo como él.

 

 

Amb els animals

que som i tenim a dins

hi volem viure.

 

 

https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/07/el-geni-en-el-contrast.html 

El requadre

 

El requadre

es redueix ell mateix,

canvia colors .

 

https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/07/lornament-lestructura.html 

Vull baixar la persiana, estic cansat

 

Vull baixar la persiana, estic cansat,

a hores d’ara la llum ja no em molesta,

que la nit es va teixint

i el dia es desfila poc a poc

deixant escampats els colors

entre els cortinatges del finestral ara fosc.

Passen lentes les hores del dia

i les de la nit es fan eternes,

mentre miro caure les motes minúscules

de pols relliscant per entre l’aire

que separa el sostre

de les parpelles obertes,

acaparant també els sons

d’unes hores silents,

d’uns instants enganxats

amb argamassa l’un a l’altre

per fer-se gairebé eterns a la meva vora.

Només em queda el record

de les olors per reviure dins meu

ahirs caducs i caducats,

aquelles olors a vins negres

de fragàncies vitals

i d’humitats a les parets.

L’olor inoblidable de la pell neta

amb gotes de perfum

enrarint els narius poc entrenats.

Com si fos una altra tardor

a l’abast dels dits hi ha moments

que sent barallar-se les fulles

caient contra les fulles de la persiana

i les arrugues de la paret,

així de forta és l’audició

de la meva sordesa.

No se que enyor més el meu cos,

si el temps de poder viure fora de les parets

o restar a l’abast dels meus somnis perduts

rere les finestres tancades

esperant les nits eternes

que m’ensenyen poc a poc

com serà després de la mort.

 

http://rcanovalls.blogspot.com/2023/11/el-poema-del-mes-cambra-de-tardor.html