Aterra en la nit
urpes obertes,
menjar pels fills
a la vora,
la remor del riu
dansant joncs
on els peixos
s’amaguen
sense sospitar
l’àngel de la mort
que els hi caurà.
Estels pintant
un gran llençol
blau fosc,
mira com la vida
s’obre pas
entre canyissars
i crits d’agonia.
1 comentari:
Ales obertes,
una amenaça certa
pels més petits.
Publica un comentari a l'entrada