D’entre els peus de l’arbre
regalima translúcida
l’ànima dels preterits versos
que el vent em dictà,
amb sang d’aigua tenyí
de vermell els seus sons
en les fulles marcides
d’una tardor que mai va marxar.
Pintaré els contorns
d’aquests sons
amb molsa verda
i fongs ocres
de la terra humida,
de llàgrimes d’enyor,
d’amants oblidats,
de versos perduts,
de vents fugissers,
de tot allò que volia
i no va ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada