Desfà la pluja el blau del cel

 Desfà la pluja el blau del cel 
i la mar enfosqueix 
el de la seva aigua. 
Els separà l’horitzó.
Amb cotó de núvols 
aclareix aquell fons 
que mirant de lluny el cor esplaia.
Ara t’espera quieta la mirada, 
de fit en fit, 
mirar el sol com va a dormir, 
poc a poc com si jugués 
i no volés parar 
fins arribar a la paret 
on penjar el somnis 
de vells, joves i infants.