Pinta el jorn
velles llances de jonc.
Defensen platges
de l’oblit permanent
on l’hivern porta
petits rajos calents
sobre la molla ona
que vol besar peus
d’infants que no tornaran.
Pinta el jorn
amb pinzells de joncs
aquelles postals
que el passat s’endugué
i la mar reclama.
Pinta el jorn
el somnis de canyes
que el vent fa dansar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada