Vull ser ona en caminar
i revol en un camí de serralada.
Pedra a la vora i veure’t passar.
Núvol de dia clar petit i altiu
amb un xic d’ombra per refrescar.
Vull se ona per banyat i sorra
que voli a la teva faç.
Vent que et despentini
i qui sap si,
de tant en tant una flor
que vulguis olorar.
La vida em porta d’aquí fins allà,
Fins allà on et pugui mirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada