Vull parlar dels meus somnis

 

Vull parlar dels meus somnis,

de quan era drac

i tenia por de menjar allò

que diuen que menjava.

Vull parlar de roses que punxen,

de llibres que fereixen

i de princeses no s’ho mereixen.

Vull parlar de mi,

d’un drac que vol tranquil·litat,

de quan els drac podíem volar

sense ser menyspreats.

Vull parlar de versos d’escates verdes

i lletres de color carmesí.

Vull parlar de poemes olorosos

i records rovellats

amb cap de ferro colat

i cos de fusta llustrosa amb vernís.

Vull parlar de quan rere nosaltres

s’escrivia a l’aire un bon dia

i fins i tot de vegades

entre família es depositava

a cada galta un petó.

Vull parlar de quan dracs, mans,

i altres que com jo, guardàvem la casa

i rebíem visites de tots colors.

Vull parlar de quan no érem invisibles

tot i estar a l’abast.