Furtiva em dones l’adéu,
d’un color clar
i d’esquena mirant al davant.
No vols idees foranies
ni que s’escapen les pròpies,
et cobreixes el cap
amb un capell ara fosc.
Ets tant gran
que la mirada escapant-se
t’ha vist només el cap i les espatlles,
la resta m’ho amagues
i jo no se si vull trencar
el misteri que t’envolta.
Si de nou et veig,
t’ho preguntaré, a lo millor,
o com ara, també et deixaré marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada