Volia guardar records,
records que li pesaven,
pensà deixar-los rere una tanca
que pogués moure fàcilment
per omplir-ho quan calgués.
Va omplir de records el refugi,
pensà on els podria guardar,
aixecà un mur de pedra,
sota ell enterrà el més estimats,
que ningú se’ls podés quedar.
Ja era vell, els record repetits,
sense força només
podia tirar-hi terra per sobre
i per dissimular plantà la flor
que més li agradava
i que cada sant Jordi li havia regalat.
Ara el roser floreix i grana,
ell com no, envelleix,
mirant on té guardats
tots els records que li han quedat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada