Pinta
guspires
d’argent
en retirar-se,
mentre
treu
el
mantell vermell
de
sobre les muntanyes.
El
sol vesteix de nit el cel
i
crida suau la lluna mandrosa,
mentre
s’apropa l’estiu
mirant
festiu
la
llarga nit de sant Joan
caminant
a poc a poc.
La
mar renta la platja
vora
els amants
que
la reben entre rialles i petons,
càlides
carícies
que
s’esbargiran de matinada.
Roda
el món i en son rodar,
lliga
mil nits de llunes canviants
amb
els jorns
de
mil sols cansats.
2 comentaris:
Un poema preciós dedicat al nostre sol, però on també la lluna el mar i són benvinguts...Perquè vesteix la nit de blau i engalana la platja pels enamorats...
Bon vespre.
Gràcies per compartir els teus poemes amb tots nosaltres. Com d'altres companys i companyes, també disposo d'un blog d'opinió i relats. Et convido a entrar i compartir-lo amb els amics. Molt agraït . http://josep-cassany.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada