Deixaré
enrere tot i res,
hauré
estat com la pols
que
el vent aixeca
en
una revolada
i
després deixa caure.
Un
miratge
en
la llarga vida
d'un
món
que
es refà
amb
cada generació.
M'estimo
tot allò
que
m'envolta,
i
amb la mateixa passió
l'he
pogut odiar,
però
el record
que
em queda
és
la dolçor d'un passat.
He
perdut valedors i companys,
he
perdut branques del meu cor,
i
he seguit endavant,
com
ara em perdreu,
no
hi ha més història
que
la viscuda,
no
hi ha més secrets
que
els callats,
no
hi ha més plors
que
els que hem tingut
ni
més ferides
que
les que s'han curat.
Deixaré
enrere
un
camí en comú,
per
fer del silenci una vida,
i
del cel un destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada