El
pare és mort!
El
seu cos és mort!
Però
ja fa molts jorns
que
se'n va anar.
L'home
aquell
que
m'estimava,
el
pare que mai hi era
i
es deixava la pell treballant.
De
mots eixuts i silencis llargs,
de
caminar coix i pas ràpid,
de
fer la feina i no deixar res enrere,
d'honor,
suor i silenci.
Embolcallar
dins l'ànima de paper
la
fulla el tabac i exhalar la vida
en
anells de fum a cada glop
i
morint a poc a poc,
solcant
a cada cop
un
solc més profund
amb
l'arada de la via.
Que
va i torna,
recula
i segueix avant
i
fa de la vida un camí
de
dol i vellut,
Cabell
eixut i dur,
opac
al carbó d'antuvi
i
al clor d'avui.
Pedalant
amb peus cansats
i
cor malalt,
amb
jorns que s'esmunyen
a
cada revolt,
a
cada pedalada,
esperant
un matí fred d'hivern,
on
l'adéu és imminent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada