Si jo cregués
que estimar-te era una follia.
Si jo cregués
que estar amb tu fos només desig.
Si jo cregués
que mirar-nos era trencar el silenci.
Si jo cregués
que enfebrar em tragués del deliri.
Si jo cregués
que les teves paraules em donessin esperança.
“Quin motiu podria haver-hi,”
estimada,
per no estimar-te per sempre.
Torno a fer el camí gastat
d’aquell passat
que queda tan lluny.
Sembla que la imatge
d’aquell record
no ha canviat en el temps.
Arribo fins el fumeral,
espero uns instants
i retorno a fer el camí
tant gastat
en totes dues direccions.
Després retorno
pel mateix camí,
esperant
que el nou dia em dugui
noves esperances.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/03/fabrica-i-camp.html
Empedrada la vorera
d’aquell nostre carrer,
t’amagues rere
un minúscul arbre
recollit en tu mateix,
i fas veure que el teu món
és més lluny d’on estem.
Podria ser
que fos una excusa
per dissimular
quan veus que s’apropa,
podria ser
que no te n’hagis adonat
que va venint,
podria ser que et busca
sense saber
que hi ha qui també la cerca,
l’estima i és pacient en l’espera.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/03/objectiu.html
L’amor és el cor
de la ceba, creix només
si tu estimes.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/11/matrioixca.html
Rere el roser florit,
més enllà on la porta
du un vidre blau reflex del cel,
varada sense navegar
hi tinc un barca surant
pel seu mar de vidre.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/03/una-porta-reivindicativa.html
Foc amb foc, tots junts.
Foc volant, foc que escalfa.
Sol essència.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/11/bordes-de-sant-miquel-dengolasters.html
