Torna al camí
guarda tot el que has vist
reposa el cos.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Li diu a cau d’orella
les paraules del conte
que va llegint
i pensa entendrida
com li podria dir
l’essència
del que neix allí.
El mon s’atura,
s’apropa l’hora
del berenar,
un got de llet l’espera
sucant les pastes
que li van comprar.
Però ella
només vol estar
amb la Bruna.
El temps passarà,
Carlota és farà gran
i jugarà a jocs
que la vida li durà.
Segueix llegint,
Bruna sap escoltar
entre pèl i pèl
va amagant lletres,
somriures de Carlota
i qui sap si algun
darrer pensament
d’un instant pendent.
Vol aprofitar al màxim
l’estona
i pensa que un altre
moment anirà a berenar.
Vol acabar el conte,
vol gaudir
amb la vella Bruna,
cada instant al seu costat.
https://nurialaroca.blogspot.com/2023/04/lletres-i-fils-abril-2023.html