Desfàs un cor malmès,
cansat del silencis
que el fan patir.
De les absències
allargades en el temps.
De l'oblit que no vol recordar.
Busco excuses que et donin la raó
i no en trobo cap de plausible.
Vols tenir el cor en el palmell
per veure si sagna
o si encara batega.
s’escolta des de fora
l’esglai dels teus moments més efusius,
i un cop acabat clous
amb els sentiments de l’altre
com si d’un mocador fet servir,
i el treus de la teva vida.
Menystenir
aquells moments intensos par de sí,
per trencar l’encant
del que succeeix comporta
fer malbé tot l’amor que tan ofert
El portal de casa teva
té un racó fosc,
on tu hi poses la clau
i jo hi deso l’amor.
Tu dins
hi guardes el marit,
i jo a la porta del pla ,
jo hi deso l’amor.
Tu vols carícies
i viatges de mans,
jo petons i jocs malabars.
Tu em vols callat
per no destorbar
i jo, jo petons i jocs malabars.
La vesprada fosca
es amiga nostra
i a mi la falda en fa nosa.
Tu t’ha conformes
a escalfar l’olla
i a mi,
a mi la falda en fa nosa.
La festa s’ha acabat,
any nou comença
amb mal de cap,
mig nua al costat,
sense saber com hi hem parat.
Recordo petons i carícies,
desfer-nos de roba molesta
i gestos ràpids buscant
quelcom amagat.
Sols a l’habitació,
sota uns llençols rebregats.
Et miro i recordo
que em rebutjares passada
la mitja nit.
Estic casada, m’havies dit,
però a la fi hem acabat al llit.
Endormiscada m’abraces
i em petoneges el pit.
Et mig despertes
i dones un petit crit,
m’has vist.
Preguntes, que fas aquí,
i jo responc,
la pregunta es que hem fet aquí.
Lleves el llençol,
mires i fas un altre crit,
no pot ser.
Jo pregunto, el que.
Tu, el que hem fet.
Jo. Que hem fet.
Tu. Ja ho saps no cal dir res.
