Pateix la mare
pel fill petit.
Pateix la mare
quan el fill creix.
Pateix la mare
quan el fill sofreix.
Pateix la mare
quan el fill te por.
Pateix la mare
quan el fill no hi és.
Maria es la mare,
com pateix Maria
Maria és la mare de tots
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Pateix la mare
pel fill petit.
Pateix la mare
quan el fill creix.
Pateix la mare
quan el fill sofreix.
Pateix la mare
quan el fill te por.
Pateix la mare
quan el fill no hi és.
Maria es la mare,
com pateix Maria
Maria és la mare de tots
Amb la mare a la vora,
silent, amb els ulls
a sobre nostre.
Fa seu el nostre alè,
i pateix callada
a cada pas que donem.
Però a ella a la vora
no se li sent
ni el batec d’un cor patint,
per un fill que pateix
Maria acompanya amb discreció.
Joia en el cor de la jove dona.
Canta ell amb la fe i el convenciment.
Cerca el cel amb els ulls
mentre de la gola
surten els sons
que l’esperit li demana.
Maria canta d’alegria el Magníficat.
Germen de nova vida,
de vida dolça i amarga,
camí de respecte i esperança.
Una parada en el camí,
l’amiga, la cosina,
l’altra dona d’una vida triada.
Totes dues amb alegria
es reuneixen,
lluny encara del patiment
que el ventre durà.
Maria visita la seva cosina Elisabet
Com un bagul de sentiments,
on hi cap tot l’amor del mon,
d’una mare, d’una amiga
d’una esperança,
Ella també ho guarda
tot dins per a repartir.
Maria guarda les coses al seu cor
Avança i dona el pas.
Segura de la veu que li parla,
segura del camí a seguir.
La por, fora del seu abast,
li dona la confiança
per complir la tasca.
Maria diu “si” a Déu sense por