Signo per una neu tova
que mai es geli,
per una nit on els flocs siguin estels
que van caient al nostre petit món.
Signo per la neu
que porta rialles infantils als seus jocs
i dibuixen àngels amb braços i peus.
Signo per la nevada
que ens apropa a la natura verge
i per tenir-ne cura.
Signo per aquella neu
que vigila i protegeix allò
que el pagès ha sembrat o plantat.
Signo per les nevades de fotografies,
familiars o universals,
de soledat o d’enyorament.
Signo per totes les neus del futur,
les que veure i les que no.
Signo pels records d’estades passades,
on la felicitat no era efímera, i si real.
Signo per tot allò
que m’ha donat la neu
i pel que em donarà.
Signo per l’amistat vora un foc
escalfant converses i rialles,
amb un got de quelcom calent
entre les mans.
Signo per un futur millor,
que em temo que potser mai arribarà.
Signo per les paraules
que la neu m’ha fet néixer
i les que jugant m’ha humitejat,
esborrant la tinta
i fent més grans les lletres.
Signo per tot allò
que em ve de nou
i que algun dia marxarà.
Signo per aquelles abraçades de Nadal
sota els primers flocs
i aquells petons de veritat.
Signo per tot allò que vosaltres creieu
que s’ha de signar
per estar la resta del temps junts.
Signo per les paraules amb fons de neu
que vindran i per les que se’n tornaran.
Qui sap si... val només desitjar
que signo els pensaments que he deixat anar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada