Comença a dormir la ciutat,
quan la nit cau cansada.
Com gotes eixugant-se
amb el vent
van marxant la gent
dels carrers
i va apareixent
entre cantonades
sota la llum
dels fanals el silenci,
i el ressò dels passos
de les sabates
a cada pas és més absent.
Tornarà la vida amb el sol,
i amb ell el so de la vida,
els crits i els retrucs,
els passos que de nou
esquitxaran els carrers
i jo qui sap si...
des de la finestra cercaré
entre qui passi per sota,
la silueta i l’ombra
de qui el cor
sense deixar d’estimar,
enyora.
I tot sense poder repetir
en veu alta el seu nom,
i tot pintat
amb la meva angoixa.
https://torosalvaje.blogspot.com/2023/12/en-la-agonia-de-la-noche.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada