Ara que tenim més gent dalt
que a la taula,
ara que els records es banyen
amb llàgrimes
ara que la paraules emmudeixen a la gola
i se’ns fan pesats els àpats de Nadal.
Ara que ja no hi ha arbre ni pessebre
que els infants s’han fet grans.
Ara que la fred dels temps passats
és un altre jersei que dúiem posat.
Ara que costa fer festa,
ara que l’enyor guanya al desig.
Ara hauríem de trencar
aquest descens a l’infern
que nosaltres ens muntem
i celebrar amb els que som,
guardant al cor el lloc
que els hi pertoca als que no hi són.
Brindem si cal entre plors i sanglots
per la vida que hem viscut,
i per la que podrem viure
d’ara en endavant.
Aixequem les copes
com si tots hi fossin,
perquè hi som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada