Com si fos l’aigua

 

 

Com si fos l’aigua

d’una dutxa

que vol netejar-me

del que sóc

i que vols oblidar,

em cau la pluja

per sobre mentre

m’allunyo del teu costat

ara que et penses

que tot i estimar-me

ja no em vols

al teu costat.

I la pluja

em neteja les llàgrimes

que em surten

com el vòmit

d’una ressaca

que ja dura massa.

Em saps plorant

i no em fas tornar

per netejar-me

l’ànima del teu silenci

i es van marcint

els darrers records

de les teves mans

agafant-me les galtes

abans del darrer petó.

Amb l’abric del dolor,

em cobreixo de la humitat

de les dues pluges,

amb el cor trencat.