Desfloro el temps
llençant els pètals
dels records
un a un esperant
que tornis en un revol,
que em regalis el teu mirar
en els meus ulls,
les meves ninetes
dibuixant el contorn confús
del teu cos,
intentar esbrinar
entre el flaire del jorn,
el del teu cos amerat
de desig que mai arriba.
Cauen per terra
totes les flors
perdudes i desfetes
dels anys perduts
esperant retrobar-te,
ara ja només
una mica més trist,
espero el regal
de l’any que be,
un gran cor
ple d’estima
que mai arriba
i ningú sap on és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada