D’enyor
el temps se’n nodreix,
de
soledat el silenci
i
de temor la nit.
Dis-me
amiga
on
és l’absent i el cercaré.
Esperar
en la teva absència,
retrobar
el teu somriure,
cercar
l’escalfor
de
tantes hores compartides.
Desfer
somnis
que
mai es fan realitat,
cercar
rere els núvols plens,
la
llum del sol,
aturar
per un instant
el
ball constant
de
les ones juganeres,
fitar
a escapar
del
vent
en
mig del camp solitari,
esperar-te,
em
fa creure
que
tot ho podré fer
quan
estiguis amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada