En
la meva vellesa
cerco
dels teus dits
el
toc dolç
que
recordo de la teva pell.
Són
els teus dits
els
que suaument
em
treuen l'alè
que
em dóna la vida.
És
perd la joia
veient-te
el rostre trist
en
el darrer comiat.
Fas
tantes coses per amor,
i
mai em dius
aquests
quatre sons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada