Cauen del llibre
els mots de la vida
i en les imatges
reconec el teu cos
company de tants vespres
i de nocturns on teclejaven
els nostres dits
el so dels mil plaers
que escrivíem
en els fulls verges
de les nits de lluna plena.
Imatges de runes amagades
entre les tenebres gòtiques
dels llavis murmurant
els secrets d’aquells moments,
estesos vora el foc brillant
de les nits fosques
del novembre tardorenc.
La lluent pell onejant
per sobre la mar blanca
dels llençols nets,
buscant el naufragi
dels meus dits
entre les simes càlides
que tots dos volíem descobrir
i sanglotant besos d’auxili
mentre quèiem absorts
en aquells itinerants moments
d’innocent amor.
Ho recordo,
com si el somni s’hagués fos
com el somni que fou.
http://delcielotecaenlosclavos.blogspot.com.es/2013/01/represa-2.html
1 comentari:
El somni que fou es fon si un ho vol.
Gràcies pels teus versos.
Són molt bonics.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada