Assegut davant
la taula de la cuina,
al davant d’una tassa
de xocolata desfeta
ben calenta,
sense melindros
per a sucar,
vaig parlant-te
dels meus desitjos,
que tu ja deus pensar.
Estic sol,
veient-te dins
del fum que va pujant,
i et veig tan clar,
que no paro de parlar,
i ara tot allò que ja saps
i no et puc repetir
al teu davant,
tant sols xerrant
en plena soledat,
ja se que no tinc dret
a dir-te res,
així doncs ho vaig dient
al davant
d’una tassa
de xocolata
tot pensant
que et diré
si un altre jorn
et veig de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada