Cauen del llibre

Cauen del llibre

els mots de la vida

i en les imatges

reconec el teu cos

company de tants vespres

i de nocturns on teclejaven

els nostres dits

el so dels mil plaers

que escrivíem

en els fulls verges

de les nits de lluna plena.

Imatges de runes amagades

entre les tenebres gòtiques

dels llavis murmurant

els secrets d’aquells moments,

estesos vora el foc brillant

de les nits fosques

del novembre tardorenc.

La lluent pell onejant

per sobre la mar blanca

dels llençols nets,

buscant el naufragi

dels meus dits

entre les simes càlides

que tots dos volíem descobrir

i sanglotant besos d’auxili

mentre quèiem absorts

en aquells itinerants moments

d’innocent amor.

Ho recordo,

com si el somni s’hagués fos

com el somni que fou.

http://delcielotecaenlosclavos.blogspot.com.es/2013/01/represa-2.html