Els petits s’han fet grans

Els petits s’han fet grans

i els gran ja són vells,

però per Nadal aplegats

tots al voltant del tió,

fan cagar-li aquelles il·lusions

que han anat creixent

al llarg de l’any amb ensurts

i ple de desigs

que encara no s’han complit.

La taula ja s’ha buidat

dels àpats del dinar,

els torrons amb el cava,

són tant sols un record

d’un menjar que s’acomiada.

Al voltant del vell troc tant colpejat,

s’han anat cagant

llaminadures,

llibres i mitjons,

algun detall perdut en un racó,

que per un moment ens treu

un somriure i un petó.

Un altre cop el Nadal

té el seu decorat

de pessebre,

arbre i el tió al seu racó,

els menjars i les mil histories

que cada any

mai renoven el seu inventari,

acudits que la petita ens va contant

entre les rialles dels més grans,

que saben com acaba

abans de començar,

però tots somriuen igual

que cada any,

per fi s’alça la darrera copa

abans d’agafar els abrics,

i donar els petons

abans de partir cap a la freda

nit del hivern blanc.

Ja només que plegar la taula,

i asseguts al sofà

tapats amb la manta,

esperar un nou Nadal

que ens torni aplegar.