T’escric a mà
perquè no trenqui el so
aquest retrobament,
i filo com fa molt temps
mots per fer versos silents
dins un hivern festiu.
Tots canten la joia
en aquests jorns,
i avui és el jorn de la joia.
Parles de les fresques garbinades
que pugen riu amunt
en les nits de vetlla,
i dels papers fills del foc
que m’abraona i els encén.
Tancats en parets
de boira blanca i espessa
com la por,
van caient pel terra
els versos
que ja fa molt
ens varem escriure.
T’escric a mà,
perquè sigui el cor
qui et parli
i enviar els mots
a l’aire fred
de les muntanyes,
jo responc
com sempre callat
i torno a escriure mots,
que qui sap si mai t’arribaran...
http://delcielotecaenlosclavos.blogspot.com.es/2013/10/dues-paraules-nomes.html
Els teus mots m'han arribat
ResponEliminatard...però m'han arribat.
Gràcies per ells i per haver-los escrit a mà.
Una abraçada.