dijous, 26 de desembre del 2013

Sota el fang moll



Sota el fang moll,
obert pel pes del dolor
en trepitjar-lo,
es desfà en engrunes
com el silenci es trenca
sota l’esglai
de la nit trencada.
S’escapa l’ànima dolguda
rere el cor ferit,
nàufrag víctima
d’un desencís.
La foscor amaga
sense cap dol
el fugisser autor
de l’enrenou,
i queda el cor adolorit
brut pel fang moll,
mentre se sent
cada cop més lluny
el ressò
dels seus sanglots,
morint a poc a poc
del mal d’amor,
fet verí.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada