podria ser el dia
que de nou pogués besar
d’amagat el llavis cardats
de petons
que em vols deixar.
Un dia que pintaria
de tardor propera
deixaria caure
com fulles les temors
de no retrobar-te
en els nostre amagatall.
Un dia que podria ser
de joia infinita,
es a la volta de la cantonada,
i podria ser la festa encetada
de dits que juguen
a descobrir-te amagada.
Un dia que s’apropa
podria ser el dia
d’una nova il•lusió
que s’esvaeix
com el baf
de les nit fresques
que ja s’enceten entre pluges
que mullen les galtes àrides
dels teus records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada