un pot fosc
ple de llavors
que el vent i la mar
m’han dut vora la llar.
Cada mot
que alci el vol
fins terra estranya
fos d’olivera bagot
i no es trobi sol
en estrenar entranya,
per florir tot l’any
amb renovat afany
defugint la soledat,
milions de nous mots
lluint en tots els brots
la paraula llibertat.
http://personatgesitinerants.blogspot.com/2011/02/brots.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada