davant la porta de la barraca,
un bon lloc
per fer record amb la família
de tres generacions
d'un moment joiós.
Sota el sostre de palla,
sortint pel fumeral
s'olora el flaire d'un arròs mariner.
Juguen els infants
just els darrers instants
abans de retornar,
demà jorn de quotidià tarannà
deixarà enrere
les hores de joia
passades entre les parets blanques
de fang sec vora la mar.
Una mar antiga que et recorda
passades hores
d'una joventut llunyana.
Rememores aquelles hores
mirant les ones en marxar.
No pots oblidar
l'absència que t'adoloreix.
no pots oblidar tantes coses,
que te'n venen al cap,
paraules repetides,
amagades qui sap on.
no queda res tret
del parral i la palla seca,
les parets blanques
i els mots callats.
